Crecer

Article de José Antonio Marina
Dilluns 29 de Març de 2008
"La Vanguardia"


José Antonio Marina està escrivint un llibre que es titularà El que els pares han de saber del cervell del seu fill. Vol explicar la trama oculta de l'aventura de veure créixer el seu fill.

En el període comprés entre la 10ª i la 26ª setmana d'embaràs es produeixen la majoria de neurones, el que significa que el cervell del fetus genera aquestes cèl·lules en una mitjana de 250.000 per minut. Després de la setmana 28 es produiran molt poques. De fet, el néixer el cervell té un número de neurones similar al d'un cervell adult. Uns cent mil milions. Durant el primer any de vida, el cervell humà canvia de manera espectacular. Augmenten ràpidament les connexions entre neurones, tant que el cervell del bebè té més connexions que el cervell adult. Moltes d'elles no sobreviuran.

El nen ho té que aprendre tot o casi tot perquè quan neix no es com una fulla de paper en blanc. Sap moltes coses, encara que no sàpiga que les sap. Té, per exemple, un eficaç sistema d'avaluació. Gira el cap apartant-lo d'un cotó que olora malament. Mostra respostes positives a les olors del plàtan, fresa i vainilla, i reaccions negatives a les olors d'ous i peix podrit. Ens diu que és un petit gourmet.

Des de que neixen, els nens són éssers actius i selectius, experimenten desitjos que provenen d'aquest cervell en formació. Als quatre mesos ja desperten una gran curiositat, volen mirar i tocar. El nen progressa simultàniament: vol caminar, parlar, establir contacte. Té pressa. Cada activitat segueix més o menys una pauta comuna a totes les cultures. Hi ha un impuls per gatejar, per asseure's, per posar-se de peu, per caminar. El moviment és la seva meta, el seu triomf. L'altre obsessió és parlar: cantarelles, balbotejos acompanyats de somriures... ocupen els primers mesos, fins que al final del primer any comença a formar sons nous. Els nens de totes les cultures balbotejant igual. El llenguatge infantil és universal.

No pot parar, el seu cervell l'impulsa a l'acció. Brazelton descriu un cas que és fàcil d'observar: "El nen pot estar feliç assegut a la seva cadira i de sobte el desig de caminar s'apodera d'ell. Es pot veure com la seva mirada canvia bruscament, rebutja el menjar o el tira, i vol alliberar-se de la cadira. Posar-se de peu i caminar s'han convertit en les seves prioritats absolutes".



Doncs l'article em va semblar interessant tot hi que hi ha coses que ja les sabem.
Curiós que el número de neurones del cervell d'un nen al néixer sigui semblant al d'un adult. Això em va sobtar bastant quan ho vaig llegir.
Una altre cosa que em va cridar l'atenció és això de que el llenguatge infantil és universal. té tota la raó però mai m'hi havia parat a pensar. És veritat que tots els nens fan el mateix; de sobte riuen, s'enfaden, ploren, tiren coses... El cas que explica Brazelton és del tot cert i tothom l'hem pogut viure.

Com fem un Jclic?

A classe hem aprés a fer funcionar el jclic.

El Jclic és un programa que serveix per realitzar diferents tipus d'activitats educatives: associacions simples i complexes, exercicis de text, mots encreuats, sopes de lletres, trencaclosques...


Per fer un Jclic hem de segui els següents passos:

1. Al obrir el programa hem de clicar sobre la icona de fitxer nou i omplim la finestra
2. Després anem a la icona de mediateca. En aquí hem de posar totes les imatges, cançons... que volguem posar en les nostres activitats.
   Quan creem una activitat i hem de posar imatges, aquestes han de ser de la mateixa mida. Per tant, les modificarem amb el programa gimp. En la mediateca les posarem ja modificades.
3. Un cop fet això, anem a la icona de activitats. Hem de clicar a "afegeix nova activitat" i s'obre una finestra amb tot tipus d'activitats. Tries la que vols i continuem amb el procés.
4. Aleshores ens surt una altre filera amb pestanyes. Aquí és com vas fent les activitats, com les vas creant.

• En la primera ("la finestra") pots escollir els colors de l'activitat, del fons de la pantalla, si vols posar marc en el quadre...
• En la segona ("missatges") pots posar un missatge inicial a l'iniciar l'activitat, un missatge quan el nen s'equivoca o un missatge quan ha acabat l'activitat i pot passar a la següent.
• En la tercera ("Plafó") hi ha la configuració de l'activitat. És a dir, el número de files i columnes, les imatges, sons, color de la lletra...
  

*Mai podem fer una activitat (publicar-la) sense haver-la provat abans. Quan hem acabat una activitat, li hem de donar a la icona del "play" i provar si funciona.

Una vegada hem finalitzat una activitat, tornem a repetir tot el procés des del tercer puntet (afegir nova activitat...).

Magisteri, no apte per les educadores

Article de Josep Guitart
Dilluns 14 d'abril de 2008
"Metro"


Les educadores de les guarderies públiques catalanes volen estudiar Magisteri però no poden. La raó? El motiu no és un altre que la exclusivitat que exigeix aquesta carrera, ja que el seu horari es de matí i tarda i, obviament, les educadores treballen i no poden dedicar-se a aquests estudis.
Es troben amb una barrera burocràtica quan paradògicament falten mestres. Les educadores demanen al Departament d'Universitats que elabori un pla especial per poder accedir a la diplomatura, però no s'ha arribat a cap acord. Els números parlen per sí sols si es té en compte que un educador que treballa en una guarderia pública guanya un màxim de 800 euros al mes, i un mestre amb la carrera de Magisteri hauria de cobrar 1600.

Doncs crec que si falten mestres haurien de fer alguna coses perquè aquestes educadores puguin exercicir de mestres. Penso que millor posar a una educadora a fer de mestra i no una altre persona qualsebol. Avui en dia hi han moltes mestres que exerceixen aquesta professió i que tenen una carrera que no està relacionada amb el món de l'educació.

Dos D'aBril, Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil

Article de Susana Cachaldora
Divendres 4 d'abril de 2008
"Metro"


Doncs els creadors infantils de contes han celebrat el seu dia. Les ments dels més petits són el seu objectiu. Quan arriba aquesta data es reobre el debat sobre la importància del foment de la lectura en edats primerenques i, també, la revalorització d'un gènere literari que durant molt de temps va ser considerat menor.
Avui en dia això està canviant. L'editorial SN recull en el seu anuari, que la literatura infantil i juvenil es consolida cada cop més com a motor del sector editorial.

Des de l'editorial Kalandraka, Paz Castro, responsable de Comunicació, incideix en la importància de la renovació. Ens diu que "tenim que adaptar-nos als temps, a les necessitats dels petits sense deixar de banda als mediadors (pares i educadors)". D'aquí, la importància de publicar nous títols, però també de revisar clàssics.
La unió de la il·lustració i les bones històries és la base d'aquesta editorial.
Javier Zabala ha dit que "durant molt de temps, la il·lustració ha assumit en els llibres infantils la funció d'estimular i servir d'ajuda en la lectura dels més petits", convertint-se en "imprescindible pels pre-lectors i primers lectors". Tot hi així, comenta que avui en dia encara està molt infravalorada.


Curiositat: I per què aquest dia? El Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil se celebra el 2 d'abril perquè un dia com avui, al 1805, va nèixer el famós escriptor danés Hans Christian Andersen, autor, entre altres històries, del soldadet de plom.



Crec què és important que hi hagi un dia en què els llibres infantils i juvenils siguin protagonistes. La lectura en aquesta etapa (tot hi que cada vegada se li dona més trascendència) és molt pobre. A moltes escoles no hi ha una franja o un dia en què s'hi dediqui un temps a la lectura de contes. Utilitzen el conte com un recurs, per exemple, quan tens 10 minuts i no saps què fer ja que no pots dur a terme una activitat.
La lectura de contes tindria que ser un hàbit a totes les escoles, formar part de la rutina diària. A partir dels contes adquireixen vocabulari i és el que necessiten en aquesta etapa,
enriquir-se de paraules.

Pràctica obligatòria: Vídeo Youtube

Com es penja un vídeo al bloc

Quan volem penjar un vídeo (ja sigui al bloc o a un altre lloc) el primer que s'ha de fer és crear un compte a la pàgina del youtube. És la següent: http://es.youtube.com/

Després d'haver creat el compte has de clicar a l'opció que posa "subir vídeo". T'has d'esperar una estona fins que et verifica que el vídeo s'ha penjat correctament.

Quan el vídeo ja s'ha estat pujat, et dóna el "codi embed". Aquest codi és el que necessites per poder penjar-lo al bloc.

Un cop tens aquest codi, entres al teu bloc. Cliques sobre "nueva entrada" i aquest codi NO l'has de posar a la pestanya de "redactar". Has de clicar sobre la pestanya de "modificar html" i el poses aquí.

I per últim, cliques "publicar entrada" i el vídeo queda penjat al bloc.

Pràctica obligatòria: Gimp

El GIMP és un programari lliure que serveix per "tractar" les imatges. Les pots fer més grans, més petites, fer una còpia d'un objecte... el que volguis.

La segona fotografia ha estat treballada amb aquest programa. És un retall de la primera
Per fer-ho hem seguit aquests passos:

- Primer tries una imatge i l'ha guardes a una carpeta. Després quan obres el Gimp, vas a l'opció "d'archivo-abrir" i obres la fotografia que havies guardat prèviament.
- Un cop oberta, s'agafa l'eina de "recorte" i escapçes un tros, el que més t'agrada. Després d'haver seleccionat el tros, cliques "enter" i se't obre una finestra amb la imatge escapçada.
- Aleshores l'has de guardar amb un nom diferent a la original.


Aparentment són iguals (la mida de les fotografies) però el pes i la grandària són diferents.

Com editar vídeos

Els dies 1, 2, 3 i 4 d'abril hem treballat l'edició de vídeos.
Primerament cada grup ha creat un vídeo. En el nostre grup ho hem fet d'una història inventada amb ninotets de plastilina. Aleshores ho hem gravat tres vegades i després hem escollit les escenes que ens havien quedat millor.


Hem treballat amb el programa Studio. Els passos són els següents:

- Primer hem creat una carpeta per anar guardant el que aniríem fent.

- Després hem capturat les tres gravacions i les hem anat guardant a l'ordinador.

- A continuació hem començat a aprendre com es tallaven les seqüències per així quedar-nos amb les que ens agradaven.

- Quan hem acabat d'escollir les seqüències, hem triat les cançons que posaríem de fons en el vídeo. Es poden posar diferents cançons i per tant, les pots anar tallant i posant la que més t'agrada. També es pot augmentar el volum de la música quan per exemple, no hi ha lletra.

- I al final hem inserit diferents tipus de transicions entre les diferents seqüències i els crèdits del vídeo (títol de la història i per qui anava dirigit el vídeo).