Crecer

Article de José Antonio Marina
Dilluns 29 de Març de 2008
"La Vanguardia"


José Antonio Marina està escrivint un llibre que es titularà El que els pares han de saber del cervell del seu fill. Vol explicar la trama oculta de l'aventura de veure créixer el seu fill.

En el període comprés entre la 10ª i la 26ª setmana d'embaràs es produeixen la majoria de neurones, el que significa que el cervell del fetus genera aquestes cèl·lules en una mitjana de 250.000 per minut. Després de la setmana 28 es produiran molt poques. De fet, el néixer el cervell té un número de neurones similar al d'un cervell adult. Uns cent mil milions. Durant el primer any de vida, el cervell humà canvia de manera espectacular. Augmenten ràpidament les connexions entre neurones, tant que el cervell del bebè té més connexions que el cervell adult. Moltes d'elles no sobreviuran.

El nen ho té que aprendre tot o casi tot perquè quan neix no es com una fulla de paper en blanc. Sap moltes coses, encara que no sàpiga que les sap. Té, per exemple, un eficaç sistema d'avaluació. Gira el cap apartant-lo d'un cotó que olora malament. Mostra respostes positives a les olors del plàtan, fresa i vainilla, i reaccions negatives a les olors d'ous i peix podrit. Ens diu que és un petit gourmet.

Des de que neixen, els nens són éssers actius i selectius, experimenten desitjos que provenen d'aquest cervell en formació. Als quatre mesos ja desperten una gran curiositat, volen mirar i tocar. El nen progressa simultàniament: vol caminar, parlar, establir contacte. Té pressa. Cada activitat segueix més o menys una pauta comuna a totes les cultures. Hi ha un impuls per gatejar, per asseure's, per posar-se de peu, per caminar. El moviment és la seva meta, el seu triomf. L'altre obsessió és parlar: cantarelles, balbotejos acompanyats de somriures... ocupen els primers mesos, fins que al final del primer any comença a formar sons nous. Els nens de totes les cultures balbotejant igual. El llenguatge infantil és universal.

No pot parar, el seu cervell l'impulsa a l'acció. Brazelton descriu un cas que és fàcil d'observar: "El nen pot estar feliç assegut a la seva cadira i de sobte el desig de caminar s'apodera d'ell. Es pot veure com la seva mirada canvia bruscament, rebutja el menjar o el tira, i vol alliberar-se de la cadira. Posar-se de peu i caminar s'han convertit en les seves prioritats absolutes".



Doncs l'article em va semblar interessant tot hi que hi ha coses que ja les sabem.
Curiós que el número de neurones del cervell d'un nen al néixer sigui semblant al d'un adult. Això em va sobtar bastant quan ho vaig llegir.
Una altre cosa que em va cridar l'atenció és això de que el llenguatge infantil és universal. té tota la raó però mai m'hi havia parat a pensar. És veritat que tots els nens fan el mateix; de sobte riuen, s'enfaden, ploren, tiren coses... El cas que explica Brazelton és del tot cert i tothom l'hem pogut viure.