PDI (Pisarres digitals interactives)

El primer grup de companyes ens van presentar les PDI. Aquestes pissarres ens permet dur a terme les classes d'una manera més dinàmica. Fa que la motivació del nen augmenti ja que aquest està més atent, les coses li criden més l'atenció.
Hem vist i provat el programa SMART NoteBook.
Hi pots fer de tot. És curiós ja que quan escrius les paraules a la pantalla tàctil, les recòneix. Pots muntar històries, que es moguin els elements... impressionant.

Hem vist dos vídeos. El primer ens parla de les PDI. De com funcionen i les coses que es poden arribar a fer. És molt interessant i està molt ben explicat. És el següent:





I l'altre video que hem vist tracta d'un exemple de la PDI a l'aula. Els alumnes que hi surten tenen dificultats per a seguir les classes i d'aquesta manera els hi és més fàcil prestar atenció. És molt més dinàmic i entretingut.

També es poden muntar jocs i hem jugat al parxís i a la oca. És una sensació extranya però curiosa.
I ja per acabar hem parlat dels avantatges i inconvenients que les PDI ens ofereixen.
D'avantatges n'hi han molts. Com ja he dit anteriorment, la classe es molt més dinàmica ja que crida més l'atenció i els nens estan molt més motivats. Però també hi han inconvenients. El seu cost és elevat i no tothom es pot permetre comprar pisarres digitals. Ara en començen a haver-hi però n'hi ha una per escola. L'altre inconvenient és que segons el projector que tinguis i la manera com estigui col·locat, farà ombra a la pissarra. Aleshores has de posar-te de costat i és una mica pesat.



Mai n'havia vist i la veritat és que és impressionant. Crida molt l'atenció. És important saber com funciona ja que el dia de demà tot funcionarà amb les PDI i hem de saber utilitzar-les.
Penso que és un bon descobriment i que així les classes són més amenes i divertides i el grau de concentració es més elevat.

Curiosidad

Article de José Antonio Marina
5 d’Abril de 2008
"La Vanguardia"

Als quatre mesos, el nen es torna curiós.
Necessita nous estímuls. Després es va convertint en un explorador. Tot s’ho posa a la boca perquè, en aquest moment, es la seva manera de descobrir un objecte, d’anar assimilant el món. Créixer és crear possibilitats. L’afer d’explorar, la ansietat de saber què hi ha al darrere de les coses, es un dels seus motors.

Si per exemple tanquem a un ximpanzé en una gàbia amb una única finestra tancada, el seu afer de mirar es tan poderós que pot oblidar-se de menjar si aquesta l’obrim.
La humanitat amplia les capacitats que compartim amb els animals. Som curiosos, tot hi que els pedagogs insisteixen en que hem d’estimular la curiositat del nen.
Aquest consell no està tan clar com sembla. La història en diu que la curiositat del nen ha estat durament criticada. Els grecs creien que tots els mals havien vingut al món per la curiositat de Pandora,la que va obrir la famosa caixa.
Llavors , Què fem? Fomentem la curiositat o la reprimim.

"Tomás de Aquino" ens dóna la solució. Aquest va distingir entre la "vana curiositat" (que considera que és una tafaneria que no dóna fruit) i la "studiositas" (que és el desig real de conèixer). Mentre que la primera és efecte del avorriment, la segona és el vertader impuls de la intel·ligència. Sigui com sigui, lo important és fomentar en el nen l’impuls d’explorar, és a dir, una intriga activa.

Explorar té un component d’ànim , atreviment, seguretat i esforç. Amb ell, li agradaria crear una" pedagogia" d’aquesta curiositat creadora".
Darío Fo, premi Nobel de Literatura, va escriure un curiós text titulat; "¿Cómo embotar a un niño?" Ens diu que al llarg dels anys, a mesura que anem creixen, succeeix un procés sistemàtic de destrucció de la llibertat mental que elimina en el nen la possibilitat de veure i descobrir les coses amb fantasia.

Doncs penso que la curiositat és important. És la manera que té el nen per anar descobrint el món. Crec que aquesta s'ha de fomentar, hem d'explorar, investigar coses. Els infants ho fan sobretot amb la boca però també amb la mirada i les mans es pot percebre molt.
És una bona manera d'aprendre.
Des del meu punt de vista és positiu ja que quan una persona és curiosa, té curiositat per les coses significa que vol conèixer, que li crida l'atenció, que vol saber més d'aquell objecte/cosa...

Les escoles tindran un número determinat d'immigrants

Notícia de:
- Jordi Domènech/ "Què!"
- Josep Guitart/ " Metro"
Dimarts 29 d'Abril de 2008


La Generalitat de Catalunya ha anunciat que cada localitat es dividirà en zones educatives, on s'establirà un percentatge màxim d'immigrants.

La mesura no s'ha concretat quan es durà a terme, però sí que va remarcar que servirà per a la redistribució d'aquest alumnat entre la pública i la privada concertada.

Avui en dia, el 85 % dels nouvinguts estan escolaritzats a l'escola pública i hi ha 120 centres amb més del 50% dels alumnes d'origen estranger. Al respecte, va anunciar que es donarien més diners a les concertades perquè acullin a més immigrants.

Aquest nou projecte preveu atorgar més autonomia a les escoles. Això els permetrà definir i aplicar un currículum propi.


Al llegir aquesta notícia hem vaig quedar una mica sorpresa. Per una banda tots sóm iguals i tenim els mateixos drets, hem d'aprendre a conviure plegats. Els nens de les escoles privades també han de veure la realitat, viure-la. Però per altre banda, qui va a la privada no paga el mateix que qui va a la pública. És injust per als pares que cada mes es deixen un bon sou pagant les escoles als seus fills.

Més informació...

La generalitat de Catalunya també va anunciar que els pares hauran de firmar un "contracte amb les escoles". L'escola vol implicar als pares en l'educació dels seus fills i s'exposen a una sèrie de drets i deures. No cumplir-ho pot suposar "sancions" a determinar.

Un altra novetat és que l'etapa dels 3 als 6 anys serà obligatòria.


Penso que la mesura pot ser un pèl exagerada però també és important. Avui en dia es parla molt sobre aquest tema. Quina és la implicació que tenen els pares amb els seus fills? Aquesta pregunta surt a molt llocs. La realitat ens mostra que els pares no estan amb els fills. Els primers arriven a casa molt tard i els petits conviuen amb la dona que els cuida o amb els avis. Això passa tots els dies de la setmana i no pot ser.

Més apartats del blog

Investigant més en el blog, he trobat com es posen les adreçes de les companyes a la pàgina principal.

Ho havia vist en blogs d'altres companyes però no sé ven bé com anava i m'he posat a investigar. Al final ho he trobat.

D'aquesta manera es molt més còmode ja que si volia consultar algún blog has d'anar al blink tota l'estona i és molt pesat.


Els passos a seguir són els següents:

- Quan entres a la teva adreça has d'entrar a administrar, després a diseño, després a elementos de página i cliques a añadir un elemento de página.

- Aleshores se't obre una finestra amb diferents opcions. Has de clicar, lista de vínculos i se't torna a obrir un altre finestra.

XTEC

Investigant per la xtec (que és la pàgina que estem treballant al meu grup) he trobat un enllaç molt interessant on parla de les TIC.

Aquest enllaç s'anomena Butlletic i és el següent:
http://phobos.xtec.ct/butlletic/

És un butlletí on ens informa de totes les notícies relacionades amb el món de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Hi han activitats, pots veure les repeticions de programes que s'han fet a la televisió, exercicis, coses que han fet les escoles.... és molt interessant.

També si entreu en aquest enllaç, hi han cursos sobre el funcionament d'aquestes:
http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/index.htm



Aprofito per dir que la pàgina XTEC és una pàgina que els mestres hauríem de consultar cada dia. Notícies relacionades amb el món de l'educació, novetats, cursos pel professorat, activitats per als infants, informació de cases de colònies... hi ha de tot.És una web bàsica per al professorat.

Crecer

Article de José Antonio Marina
Dilluns 29 de Març de 2008
"La Vanguardia"


José Antonio Marina està escrivint un llibre que es titularà El que els pares han de saber del cervell del seu fill. Vol explicar la trama oculta de l'aventura de veure créixer el seu fill.

En el període comprés entre la 10ª i la 26ª setmana d'embaràs es produeixen la majoria de neurones, el que significa que el cervell del fetus genera aquestes cèl·lules en una mitjana de 250.000 per minut. Després de la setmana 28 es produiran molt poques. De fet, el néixer el cervell té un número de neurones similar al d'un cervell adult. Uns cent mil milions. Durant el primer any de vida, el cervell humà canvia de manera espectacular. Augmenten ràpidament les connexions entre neurones, tant que el cervell del bebè té més connexions que el cervell adult. Moltes d'elles no sobreviuran.

El nen ho té que aprendre tot o casi tot perquè quan neix no es com una fulla de paper en blanc. Sap moltes coses, encara que no sàpiga que les sap. Té, per exemple, un eficaç sistema d'avaluació. Gira el cap apartant-lo d'un cotó que olora malament. Mostra respostes positives a les olors del plàtan, fresa i vainilla, i reaccions negatives a les olors d'ous i peix podrit. Ens diu que és un petit gourmet.

Des de que neixen, els nens són éssers actius i selectius, experimenten desitjos que provenen d'aquest cervell en formació. Als quatre mesos ja desperten una gran curiositat, volen mirar i tocar. El nen progressa simultàniament: vol caminar, parlar, establir contacte. Té pressa. Cada activitat segueix més o menys una pauta comuna a totes les cultures. Hi ha un impuls per gatejar, per asseure's, per posar-se de peu, per caminar. El moviment és la seva meta, el seu triomf. L'altre obsessió és parlar: cantarelles, balbotejos acompanyats de somriures... ocupen els primers mesos, fins que al final del primer any comença a formar sons nous. Els nens de totes les cultures balbotejant igual. El llenguatge infantil és universal.

No pot parar, el seu cervell l'impulsa a l'acció. Brazelton descriu un cas que és fàcil d'observar: "El nen pot estar feliç assegut a la seva cadira i de sobte el desig de caminar s'apodera d'ell. Es pot veure com la seva mirada canvia bruscament, rebutja el menjar o el tira, i vol alliberar-se de la cadira. Posar-se de peu i caminar s'han convertit en les seves prioritats absolutes".



Doncs l'article em va semblar interessant tot hi que hi ha coses que ja les sabem.
Curiós que el número de neurones del cervell d'un nen al néixer sigui semblant al d'un adult. Això em va sobtar bastant quan ho vaig llegir.
Una altre cosa que em va cridar l'atenció és això de que el llenguatge infantil és universal. té tota la raó però mai m'hi havia parat a pensar. És veritat que tots els nens fan el mateix; de sobte riuen, s'enfaden, ploren, tiren coses... El cas que explica Brazelton és del tot cert i tothom l'hem pogut viure.