Curiosidad

Article de José Antonio Marina
5 d’Abril de 2008
"La Vanguardia"

Als quatre mesos, el nen es torna curiós.
Necessita nous estímuls. Després es va convertint en un explorador. Tot s’ho posa a la boca perquè, en aquest moment, es la seva manera de descobrir un objecte, d’anar assimilant el món. Créixer és crear possibilitats. L’afer d’explorar, la ansietat de saber què hi ha al darrere de les coses, es un dels seus motors.

Si per exemple tanquem a un ximpanzé en una gàbia amb una única finestra tancada, el seu afer de mirar es tan poderós que pot oblidar-se de menjar si aquesta l’obrim.
La humanitat amplia les capacitats que compartim amb els animals. Som curiosos, tot hi que els pedagogs insisteixen en que hem d’estimular la curiositat del nen.
Aquest consell no està tan clar com sembla. La història en diu que la curiositat del nen ha estat durament criticada. Els grecs creien que tots els mals havien vingut al món per la curiositat de Pandora,la que va obrir la famosa caixa.
Llavors , Què fem? Fomentem la curiositat o la reprimim.

"Tomás de Aquino" ens dóna la solució. Aquest va distingir entre la "vana curiositat" (que considera que és una tafaneria que no dóna fruit) i la "studiositas" (que és el desig real de conèixer). Mentre que la primera és efecte del avorriment, la segona és el vertader impuls de la intel·ligència. Sigui com sigui, lo important és fomentar en el nen l’impuls d’explorar, és a dir, una intriga activa.

Explorar té un component d’ànim , atreviment, seguretat i esforç. Amb ell, li agradaria crear una" pedagogia" d’aquesta curiositat creadora".
Darío Fo, premi Nobel de Literatura, va escriure un curiós text titulat; "¿Cómo embotar a un niño?" Ens diu que al llarg dels anys, a mesura que anem creixen, succeeix un procés sistemàtic de destrucció de la llibertat mental que elimina en el nen la possibilitat de veure i descobrir les coses amb fantasia.

Doncs penso que la curiositat és important. És la manera que té el nen per anar descobrint el món. Crec que aquesta s'ha de fomentar, hem d'explorar, investigar coses. Els infants ho fan sobretot amb la boca però també amb la mirada i les mans es pot percebre molt.
És una bona manera d'aprendre.
Des del meu punt de vista és positiu ja que quan una persona és curiosa, té curiositat per les coses significa que vol conèixer, que li crida l'atenció, que vol saber més d'aquell objecte/cosa...